El 28,7% de les persones LGTBI enquestades amaga la seva orientació sexual a la feina

Els resultats de l’enquesta ACTUA II – Diversitat LGTBI al Centre de Treball també conclouen que la broma és la discriminació més identificada i habitual en el lloc de treball cap a les persones LGTBI.

En el marc de la commemoració del Dia Mundial contra la LGTBI-fòbia el proper 17 de maig, la secretària d’Igualtat i Formació de la UGT de Catalunya, Eva Gajardo, i el responsable del Grup LGTBI-UGT de Catalunya, Santos Fèlix, han presentat en roda de premsa els resultats del projecte “ACTUA II – Diversitat LGTBI al centre de treball”, elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Aquest projecte es va iniciar l’any 2018 (ACTUA I), i va néixer de la necessitat de conèixer la realitat que viuen totes les persones LGTBI en les empreses, ja que sabem que encara són moltes les discriminacions que pateixen. L’enquesta del 2018 anava dirigida a les nostres delegades i delegats, però aquesta vegada hem elaborat i difós l’enquesta amb l’objectiu d’arribar a treballadores i treballadors en general. La finalitat és conèixer de primera mà el dia a dia en el centre de treball, bé com a persona LGTBI, o com a persona heterosexual, que des de la seva experiència quotidiana dona l’opinió per poder detectar, treballar i fer front activament a qualsevol tipus de discriminació i millorar les condicions i la inclusió de les persones LGTBI.

Entre els principals punts que extraiem de l’enquesta, en què hi ha participat 671 persones de manera anònima.

  • Encara avui en dia l’àmbit laboral és el més hostil per fer visible l’orientació sexual, ja que qualsevol causa pot afectar la pèrdua de la feina, perdre amics dins del centre de treball, i perjudicar o anul·lar qualsevol tipus de promoció laboral encara que es tinguin més coneixements més experiència, o es tingui més capacitat o millor preparació per desenvolupar la feina. El 28,7% de les persones LGTBI enquestades amaga la seva orientació sexual a la feina.
  • En El 36,2% de les respostes apunten al fet que no troben l’entorn laboral segur tant per manifestar la seva orientació sexual com la seva identitat de gènere, en ambdós casos. I un 39,9% no explica i amaga anècdotes sobre les seves relacions afectives.
  • El  25% aproximadament han patit una o diverses vegades algun tipus d’assetjament o discriminació en el seu entorn laboral per la seva condició de persona LGTBI. El 9% afirma que han patit una vegada l’assetjament o discriminacions, un 8% contesta que les ha patit més de 5 vegades i un 7,4% entre 2 i 5 vegades. I un 61,1% admet que cap persona s’ha posicionat a favor seu en conèixer aquest assetjament o discriminació.
  • Les respostes que donen treballadores i treballadors LGTBI quant a la visibilització de la seva orientació sexual segons de quin àmbit es tracti, veiem que el percentatge més alt que amaguen la seva orientació es dona en l’àmbit laboral amb un 28,7%, seguit d’un 15,4% d’ocultació en l’àmbit familiar i d’un 11,7 en l’àmbit social.
  • El 6,9% contesta que els han rebutjat en una entrevista de feina per la seva orientació sexual, i el 5,9% per causa de la seva identitat de gènere.
  • Un 67,5% de les persones enquestades tenen coneixement que a l’empresa hi ha treballadores i treballadors LGTBI, el 23% no ho saben i un 9,5% declara que creu que sí.
  • Un 35,3% de les persones enquestades reconeix haver sentit comentaris, presenciat o haver estat coneixedor o coneixedora d’actituds despectives o fets discriminatoris (bromes, insults, mobbing laboral, etc.) cap a persones LGTBI al seu centre de treball per part d’altres persones, en els darrers cinc anys. La broma és la discriminació més identificada entre les persones enquestades: El 89,1% de les discriminacions percebudes són bromes, el 19,4% insults, i el 4,2% assetjament sexual o per raó de sexe, el 8,1 de mobbing laboral (assetjament psicològic) un 0,7 de violència física i un 12,7% no especifica el tipus de discriminació. La broma és la discriminació més identificada i habitual en el lloc de treball cap a les persones LGTBI, per tant, això també revela que és una actitud discriminatòria generalitzada i tolerada.
  • Quant a l’autoria d’aquestes actituds o accions, en un 83,3% dels casos van ser companys/es de feina, un 24,2% provenien de persones amb càrrecs jeràrquics superiors, un 3,3% de personal a càrrec de les persones LGTBI i un 23,4% d’actituds despectives i/o discriminatòries provenien de personal extern a l’empresa, com ara el personal d’empreses proveïdores, clientela, usuaris/àries, etc. (cal apuntar que la suma de totes les respostes no és un 100%, ja que es podia marcar més d’una opció).
  • Respecte al nombre de denúncies efectuades a l’empresa en els darrers cinc anys a l’empresa per comportaments d’assetjament per raó d’orientació sexual o identitat de gènere, un 72,9% de les persones enquestades diu que no n’ha tingut coneixement, un 23,4% no ho sap, un 2,5% diu que hi ha hagut 1 denúncia, un 0,6% entre 2 i 5 denúncies i un 0,6% diu que més de 5 denúncies. Veiem doncs que la realitat no ha canviat gens en els darrers temps, encara avui dia es denuncia molt poc.

L’objectiu final és, en la mesura del possible, millorar les condicions de treball de les persones LGTBI a la feina, prevenir i saber actuar davant les discriminacions, així com sensibilitzar tant delegades com delegats perquè a través d’elles, s’influeixi i es negociïn amb les direccions empresarials polítiques sobre la prevenció i lluita contra la discriminació LGTBI a les empreses. I d’altra banda, conèixer l’entorn laboral de les persones LGTBI de la mà de totes les persones treballadores que viuen el dia a dia en el centre de treball.

En aquest enllaç podeu llegir l’informe ACTUA II – Diversitat al centre de treball.

Los comentarios están cerrados.